Les verges és una celebració típica de les illes que se celebra dia 21 d’octubre
(dia de santa Úrsula).
Santa Úrsula i les Onze Mil Verges
La tradició mana que ahir vespre els carrers dels pobles de Mallorca s'omplin de grups de joves, que aprofitant l'antiga tradició de rondar les al·lotes fadrines, es reuneixen per cantar i consumir els tradicionals bunyols. Antigament, els pretendents festejaven amb les seves estimades contractant grups musicals perquè les rondassin. Elles, al seu torn, obsequiaven els músics amb bunyols i vi dolç.La vigília festiva de les Verges coincideix amb festa de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges,
que el calendari cristià commemora dia 21 d'octubre.L'advocació mítica de les Onze Mil Verges es propagà des de Colònia (Alemanya) a tot Europa a partir de l'anu 1106, quan es trobaren les reliquies d'onze verges que foren martiritzades pels huns vers l'any 453 quan tornaven d'un pelegrinatge a Roma. La tradició popular transformà aquestes onze verges en onze mil, probablement per remarcar la crueltat del fet. La més famosa d'aquestes verges és Úrsula, filla d'un príncep britànic la qual va ser promesa en matrimoni. Després del pelegrinatge a Roma es va dirigir a Colònia amb el seu seguici de donzelles. Allà varen trobar que els huns s'havien apoderat
de la ciutat i varen ser martiritzades quan no varen accedir als desigs dels ocupants. Tradicionalment, les Verges és la festa de les al·lotes fadrines, a les quals els joves fadrins i els seus enamorats els canten serenates nocturnes per intentar captar el seu interès. Grups musicals i rondalles més o menys improvisades recorren el vespre els carrers amb aturada a les cases escollides per cantar les serenates. Els grups de música poden ser convidats a menjar bunyols de patata o moniato i beure moscatell. En alguns casos, si l'al·lota triada no li agrada el pretendent, els músics poden ser rebuts amb una poalada d'aigua. Actualment la festa ha evolucionat i s'ha convertit en una ocasió més perquè els joves es diverteixin recorrent els carrers de pobles i ciutats. En els darrers anys han destacatcelebracions a municipis com Búger, Marratxí, Porreres o Palma. En algunes localitats fins i tot les bandes municipals s'afegeixen a la festa. També en els darrers anys, s'han incorporat cançons estudiantils i regals de flors, a més dels típics bunyols i el vi dolç.
Tradició popular
La gent de la mar té aquest dia com a molt ventoler i és per això que diu que “avui és
Santa Úrsula, la Ventosa”. La tradició popular ha convertit la revetla, dia 20 d’octubre
en una festa en què les al.lotes fadrines, per agrair la serenata que els dediquen els
jovençans, els conviden a entrar dins ca seva i a menjar bunyols i a beure moscatell,
encara que alguns han estat rebuts, més d’una vegada, amb poalades d’aigua pel cap
i han acabat ben remulls, com a “càstig” per la seva penosa veu.
Després de més de quinze segles, es manté encara molt viva la tradició, si bé ha sofert
algunes “petites innovacions” per part dels estudiants: sol ocórrer, entre els més joves,
que ells obsequien les seves estimades amb un clavell vermell, encara que n’hi ha que
el substitueixen per una rosa vermella i, a canvi, elles els conviden a menjar bunyols.
Això sol ser el mateix dia 21, ja que les cantades són durant el vespre.
Els nins i les nines d’educació infantil i de primària celebram aquesta festa berenant de
bunyols i aprenem cançons referides a aquesta data:
Demà són les Verges;
tothom ha d'anar,
a dins les alzines,
bunyols a menjar.
Avui són les Verges
tots hi hem d’anar
amb una panera
bunyols a cercar.
