Cercar en aquest blog

ARRIBA EL CARNESTOLTES A L'ESCOLA

dilluns, 13 de febrer del 2012

Aquesta setmana l'escola es prepara per l'arribada del Rei Carnestoltes, que com cada any arriba a l'escola amb les seves dictes i recomanacions. Aquest any i amb el tema de la FLORA I FAUNA DE LES ILLES BALEARS,  les disfresses que s'han triat tenen relació amb arbres, animals, ocells i paisatges de les nostres illes. 
Aquestes són les dictes del Rei per aquesta setmana:
Dimarts, hem de venir amb un mocador pel cap amb motius florals o vegetals...
Dimecres, hem de dur un tatuatge també amb motius relacionats amb el tema de l'escola.
Dijous, hem de dur tots una corbata. 
                                       









I divendres, ben desfressats!!!

Hem trobat aquesta informació que explica un poc algunes tradicions antigues de Mallorca sobre el Carnaval, el Carnestoltes o Els Darrers Dies.

Els Darrers Dies


Els Darrers Dies són les jornades d'abans d'entrar a la Quaresma, principalment les que van des del Dijous Llarder, darrer dijous, fins al Darrer Dia, el dimarts abans del Dimecres de Cendra. Són els últims dies, segons la tradició, en els quals hom pot menjar carn i fer disbauxes abans d'entrar dins les set setmanes de penitència previs a Pasqua:

Ara venen set setmanes
totes de menjar llegum
i llavors ve el costum
que el qui té xot fa panades.
 

Segons la tradició oral dels nostres majors, temps enrera, el dia especial dels Darrers Dies era el Dijous Llarder dit així perquè ve del mot llard que significa greix o gras; per això també a aquest dia se'l coneix amb el nom de dijous gras perquè la menjua d'aquest dia sol esser molt greixosa. Tal dia com aquest era costum menjar, entrat l'horabaixa, un plat de sopa de brou d'ossos de porc o un plat de fava pelada amb cornes, carot i morro de porc o greixonera de porc. També s'acostumava fer un bullit d'ossos de porc amb patates i col borratxona. Per acabar-ho d'arrodonir no hi mancava mai a la taula la coca amb tallades (botifarró, sobrassada i xulla) o la coca de raïssons o grescos:




El Dijous Llarder
em vaig llardar
d'una coca amb tallades
que em varen donar.
 

Després de la menjada el costum era endiumenjar-se o desflessar-se amb vestits i robes extravegants i anar a fer bulla per les cases on hi havia colles de tocadors i sonadors de ximbomba i d'altres instruments musicals. Al cinema de Pòrtol, segons ens han contat, era un lloc on s'hi anava a ballar, encara que eren molt pocs els que hi anaven desflessats. Per altra part, també sabem que quan hi havia possessions molt prop unes de les altres, com era el cas de Son Sales, es Caülls, la Vinya des Caülls o es Camp d'Inca, les persones d'aquestes possessions, en tocar els Darrers Dies, anaven de possessió en possessió amb les ximbombes i guitarres a cantar i ballar.
Ara bé, en aquest temps, i d'això en fa més de cinquanta o seixanta anys, la gent no anava als balls amb la cara tapada, com ara. Aleshores feia poc temps havia estat la Guerra Civil i en Franco havia prohibit fer Rues i anar als balls dels Darrers Dies desflessats amb la cara tapada.
Passats uns anys, les autoritats començaren a fer els ulls grossos i permetien a l'al·lotea, que s'arreplagava en grups per fer desflesses pels carrers i per les cases, els horabaixes, entrada de fosca, dur la cara tapada amb caretes de cartró que imitaven amb uns dibuixos i colors molt vius uns caràcters disforjos i molt lletjos; també se tapaven el cap i la cara amb calces ben estretes, la qual cosa dificultava enormement reconèixer qui eren els desflessats.
Altres costums que antigament s'usaven per Marratxí en arribar els Darrers Dies eren: l'ortigada que consistia en què els al·lots, amb ortigues en la mà, encalçaven a les al·lotes i les pegaven ortigades per les cames fins que fugien; l'emmascarada, en aquest cas els al·lots agafaven una olla de test que estàs ben mascarada (1) i s'emmascaraven les mans, llavors en un moment de descuit les fregaven per la cara dels altres, sobretot de les al·lotes, provocant rialles, corregudes i moltes d'emprenyadures.
(1) Antigament totes les olles generalment eren de test i cuinaven damunt fogons de llenya, això feia que tenguessin el cul i els costats plens de mascara. ¿Qui de nosaltres quan erem al·lots, els dies d'humitat, no ha vist pel cul i pels costats de l'olla de test, quan estava damunt el foc, corre aquella taringa de segadors que cremant anaven avançant?